Implants

Es tracta d’un petit cargol, normalment fet de titani pur o de zircònia, que es col·loca a l’os del maxil·lar o maxil·lars per substituir l’arrel d’una dent perduda o diverses peces dentals. Les cèl·lules de l’os es fixen directament a la superfície de l’implant (un procés que s’anomena osteointegració). Sobre l’implant dental es col·loca una corona que substituirà la part externa de la dent. L’aspecte i la funció són molt similars a les dents naturals. És una alternativa a la pròtesi dental convencional.

Depenent del tipus d’intervenció, el postoperatori de l’emplaçament d’implants dentals pot anar des de cap molèstia en absolut a uns dies de lleugera sensació de ressentiment que desapareix amb calmants. Generalment, és més còmoda la cicatrització d’una cirurgia d’implants que la de l’extracció d’una dent convencional, ja que no queden ferides obertes ni zones inflamades o infectades a la boca.

Gràcies a la programació digital dels casos, les cirurgies són més ràpides i còmodes i els postoperatoris són millors.

Si la dent a extreure no pateix una infecció aguda i en extreure la dent queda suficient quantitat d’os, es pot col·locar l’implant al mateix moment en què s’extreu la dent. S’anomenen implants immediats, i sovint és preferible, ja que ens pot ajudar a conservar la geniva i l’os del voltant.

Si l’estabilitat de l’implant acabat de fixar és molt bona, també es pot posar, al mateix moment, una corona provisional, de manera que en la mateixa intervenció d’implantologia dental n’extraiem la dent i els substituïm completament (tant estètica com funcionalment). S’anomenen implants dentals de càrrega immediata. Per saber si l‟implant podrà suportar una corona fixa al mateix moment disposem d‟un avançat aparell que mesura, per ressonància, el nivell d‟estabilitat de l‟implant (Ostell).

Durant les primeres hores cal tenir la precaució de no menjar res, fins que desapareix l’efecte de l’anestèsic local (per evitar mossegar-se accidentalment la llengua o la galta).

És molt recomanable no fumar (afecta directament la vascularització i la cicatrització de la ferida i augmenta significativament el risc de complicacions). També cal mantenir la boca neta i no tocar la zona (ni amb els dits, ni amb la llengua ni mossegant aliments) durant els primers dies. Igualment, és convenient no parlar gaire, evitar fer exercicis molt intensos i seguir una dieta tova. A banda d’aquestes precaucions, es pot fer un ritme de vida normal.

Exactament la mateixa sensació que tens amb les dents naturals. No se sent cap diferència especial. Els implants dentals no poden patir càries dental, però sí que poden acumular placa i tosca, igual que les dents naturals i pròtesi, per la qual cosa és molt important mantenir-les sempre netes. Convé (igual que amb les dents naturals), raspallar-se les dents després de cada àpat i utilitzar el col·lutori una vegada al dia.

En col·locar un implant dental procurem que l’organisme (a nivell cel·lular) cregui que l’implant forma part del propi cos (que no és un objecte estrany). Pretenem que les cèl·lules de l’os es pensin que l’implant és una dent i que s’hi adhereixin per subjectar-lo. Aquest procés s’anomena osteointegració i passa en els primers 2-3 mesos des del dia de la col·locació.

Si l’implant acabat d’inserir rep massa força o no es manté net i es contamina amb bacteris, pot passar que el cos no ho accepti com una cosa pròpia i que, per tant, formi una membrana de separació al voltant de l’implant. En aquests casos no es produeix una integració correcta i l’implant s’ha d’extreure. Això passa en un percentatge molt petit dels casos. En aquestes situacions és important analitzar la causa d’aquesta no-integració. Generalment no hi ha inconvenient a reemplaçar l’implant retirat per un de nou.

Tot i que no està contraindicat, procurem ajornar la col·locació de l’implant a les dones embarassades. També evitem col·locar implants en pacients diabètics descontrolats fins que els nivells de sucre a la sang estiguin sota control.

Com ja hem comentat, els pacients fumadors tenen més risc de patir alguna complicació. Els pacients amb osteoporosi solen poder tractar-se sense problemes, encara que requereixen un estudi més detallat. De la mateixa manera, les persones que prenen determinats medicaments (anticoagulants, bifosfonats, etc.) poden requerir precaucions especials. Cada cas ha de ser estudiat i programat de manera personalitzada.

Hi ha molts tipus d’implants dentals. Diferents fabricants ofereixen diferents qualitats en l’elaboració dels implants dentals. Dissenys, acabats, tractaments de superfície, tipus de connexions, biocompatibilitat, resistència, versatilitat, estètica, etc. Cada clínic ha de saber escollir el material més adequat a cada cas. I probablement és una mala idea escollir, com es fa sovint, els implants dentals més barats per a una cosa que ha de passar a formar part del nostre propi organisme.

Els implants dentals no sonen en passar pels detectors de metalls (típics dels aeroports o zones de seguretat). Tampoc sonen els empastaments metàl·lics ni les pròtesis dentals convencionals. No cal tenir cap precaució ni avisar-ho.

Com sol passar en pràcticament tots els camps, hi ha moltes marques i models diferents d’implants dentals. Els implants més costosos solen (lògicament) oferir avantatges sobre els més econòmics. Per aquest motiu és molt difícil especificar els preus dels implants dentals o pròtesis dentals sense haver estudiat la situació abans. El dentista parlarà amb el pacient, us farà un pressupost amb el preu del tractament i us recomanarà quina és la solució més indicada. A la consulta també podrà consultar amb el dentista més informació sobre els avantatges i inconvenients.