Fins l’aparició de l’Ostell no existia cap sistema fiable, no invasiu i innocu de control de l’estabilitat dels implants dentals. Conèixer l’evolució de l’osteointegració dels implants dentals en el temps, saber el seu valor d’estabilitat i maduresa ens resulta molt útil.
No tots els implants son iguals. La seva estabilitat depèn, evidentment, del disseny i dimensions de l’implant, però també de la qualitat de l’os del pacient, de la seva capacitat de cicatrització, de la situació dins de la boca, del seu manteniment, etc.
L’Ostell pot ajudar-nos a decidir si podem col·locar la dent sobre l’implant o hem d’esperar a que l’os maduri més temps. Ens permet detectar quan un implant està llest per rebre forces de masticació. Tanmateix ens permet determinar si un implant podrà suportar una força extra, com un pont llarg, per exemple.
Ostell és un sistema que emet un so sobre el cap de l’implant i mesura l’eco que rebota sobre ella. Per la forma com ressona aquest so podem determinar el nivell d’estabilitat de l’implant dental.
El mesurament es realitza en pocs segons i sense cap mena de molèstia, i ens dona un valor d’estabilitat (denominat ISQ) que podem anotar per controlar la seva evolució en el temps.
Poder conèixer aquesta dada ens permet actuar amb més informació, millorar el pronòstic i controlar en el temps la salut dels implants dentals que col·loquem.
El sistema Ostell permet controlar l’estabilitat i l’evolució dels implants dentals
